martes, 29 de julio de 2014

Misèries del subsòl

El meu relat ha de causar un efecte desagradable perquè tots nosaltres hem perdut el costum de viure, tots coixegem, uns més i altres menys. L'hem perdut fins a tal punt que sentim envers la "vida autèntica" una mena de repugnància, i per això no suportem que ens la recordin. Hem arribat a l'extrem de considerar la "vida autèntica" un treball excessiu, i tots estem interiorment d'acord que és millor viure-la en els llibres. I per què de vegades ens afanyem i fem bogeries? No ho sabem ni nosaltres. Ens sentiríem molt pitjor si es complissin els nostres desitjos extravagants. Proveu-ho, vinga, doneu-nos, per exemple, més independència, deslligueu les mans de qualsevol de nosaltres, amplieu-nos el camp d'activitat, afluixeu la tutela, i nosaltres... us ho asseguro: immediatament us demanarem que torneu a exercir la tutela sobre nosaltres. Sé que potser us enfadareu amb mi per aquestes paraules, cridareu i picareu de peus a terra: "Parla per tu mateix –em direu–, i per les teves misèries del subsòl, però no t'atreveixis a dir: «tots nosaltres»". Disculpeu-me, senyors, però no estic justificant de cap manera aquest "nosaltres". Pel que fa al meu cas en particular, no he fet sinó portar la meva vida fins al límit al qual vosaltres no us heu atrevit; no heu arribat ni a la meitat d'aquest punt, i encara voleu fer passar la vostra covardia per prudència, i us consoleu enganyant-vos a vosaltres mateixos. Així que potser hi ha més vida en mi que en tots vosaltres. Però fixeu-vos-hi amb més atenció! Ara ni tan sols sabem què significa viure, què és i com s'anomena? Deixeu-nos sols, sense llibres, i de seguida ens perdrem enmig de la confusió; no sabrem a què hem d'aferrar-nos ni on hem de pertànyer; no sabrem què hem d'estimar i que hem d'odiar, què hem de respectar i què hem de menysprear. Se'ns fa dur fins i tot ser persones, persones amb un cos i una sang reals i individuals; ens n'avergonyim, ho considerem una deshonra, i ens esforcem per ser una mena d'ésser generalitzat i impossible. Hem nascut morts, i fa molt de temps que naixem de pares que ja no viuen, i això ens agrada cada cop més. Hi estem trobant el gust. Aviat ens inventarem la manera de néixer d'una idea. Bé, ja n'hi ha prou; ja no vull escriure més des del "subsòl"...

No hay comentarios:

 
Clicky Web Analytics